spaniolă
Mai tant com ara un text m'havia pres l'?nima perfer-me escriure sense aturador.Va ser, des del primer dia, una boge- ria. Una veta al migdel silenci mineral, una acr?cia, un no saber ben bé qu?. Un llibre de poemes escrits en prosa o com fos. Un moviment guiat per la bellesa-com a fi, sense fi, com a traç, només, potser.L'escriptura som nosaltres, per? és ella qui mana. L'eloqü?ncia delverb que abat el mutisme. Deixar que la paraula parli en el seu nodir. ÚRSULA és juganera i desafia els seus propis mites. S'hi rabeja.De la mística del perdre's a la mística del trobar-se passant per lacrema d'esperits i cossos en nom de la desme- sura. I entre l'estatpur i l'esclat pur hi ha poques difer?ncies. Depenen de l'amor. De latotalització salvatge de l'amor. Com ha de ser si és dels que fancaure.ÚRSULA és un desafiament d'alteritats en qu? el tu, el jo i elnosaltres són múltiples i canviants sense previ avís. És un deixar-sedur. És una torrentada ferotge i delicada. És un imperatiuexistencial. Una porta nova, o una finestra. El caminar-se i el camí.
