catalană valenciană
A Temps de llucar, lescriptora-dona de Lleida Dolors Sistac ens obrela porta perquè puguem fer un primer tast de la seva vida privada,particular, tot acompanyant-la pels viaranys dels records, sovintembolcallats per la boira. Els records, quan es recuperen, prenenconsistència, fan desaparèixer els fantasmes i ens ajuden ainterpretar el present i a encarar el futur. No es tracta decomplaurens en la nostàlgia per fer-la servir de bàcul de la vellesa, sinó dacceptar i entendre tal com ens han fet, tal com ens hem fet.En aquesta cerca de la mem.ria Dolors Sistac hi deixa aflorarsensacions, pensaments íntims, que ens ajudaran a completar lessència del personatge.Dolors Sistac (Lleida, 1922). Exmestra i exprofessorade llengua i literatura catalanes a lEscola Normal de Lleida, ambestudis biogràfics i de crítica literària sobre Josep Estadella iArnó, poeta de Lleida (1976), o Samuel Gili Gaya (1976-1977). Hapublicat Líriques del silenci (2001), La vella dorment i altreshist.ries (1994). Més endavant, paral·lelament a la seua pràctica delperiodisme dopinió, esdevé columnista habitual, cosa que es resumiràen volums com Passes de vellut (1994), La mirada encantada (2005) iFoc dencenalls (2007).
