spaniolă
?La meva poesia són records?, deia Joan Vinyoli. Aix?, que sembla poc, és molt. És dir molt, perqu? el discurs contingut a Morir com un riues fonamenta en la funció po?tica del llenguatge -present en totdiscurs hum?, fins i tot en el més racional o més científic- i també a expressar la visió que l?autor té del món i la seva pr?pia veritat.Per al subjecte es tracta, per tant, d?un treball de recerca de laseva identitat i singularitat. El camí per arribar-hi parteix delfenomen que en psiquiatria s?anomena de ?transmissiótransgeneracional?, és a dir, l?operació consistent en un treball dereconstrucció, per part del subjecte, de la c?rrega identit?riatransmesa explícitament i implícita per les generacions precedents.L?experi?ncia de sentir-se perdut i vulnerable és un trajectenecessari per a la reorganització de les emocions a través de lareexplicació, en clau po?tica, dels fets que han provocat la crisi.Un llibre d'una pot?ncia lírica excepcional, un dels grans llibres del'any.
