catalană valenciană
Laia de Ahumada (Barcelona, 1957) és doctora en filologia catalana i escriptora. Està especialitzada en escriptura femenina de lÆèpoca moderna, concretament en els epistolaris, tema sobre el qual va fer la tesi doctoral, i darrerament ha centrat els seus estudis en lÆescriptura espiritual i està treballant sobre els escrits dÆuna monja dominica catalana del segle XVII. Col·labora en el projecte «Topografia de lÆespiritualitat femenina», de la Universitat de Barcelona, i en el de «Biblioteca dÆescriptores catalanes antigues». És casada i mare de dos fills. Vitalment interreligiosa, centra el seu estudi i la seva escriptura en aquest tema. Imparteix cursos sobre «LÆescriptura mística en les diferents tradicions religioses». És membre del consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta. És autora de diversos llibres: A Cau d'orella. Teresa de Jesús llegida avui (Claret, 1996), Vull parlar de Déu (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001), Epistolaris dÆHipòlita Roís de Liori i dÆEstefania de Requesens (s. XVI) (Universitat de València, 2003), Hipolita Roís de Liori (1479-1546) (Ediciones del Orto, 2005), Paraules des del silenci (Publicacions de lÆAbadia de Montserrat, 2005). Una part de la seva obra poètica ha estat recollida a Teresa Costa-Gramunt i Yaratullah Monturiol (ed.), Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (March editor, 2007).
