catalană valenciană
Lhivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i detothom, duna dignitat senyorial que contrasta amb les desoladesterres de la Pobla de Llobosa a lAlt Matarranya. Habiten la serragent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada delabric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent dePrats. Si el bestiar pot sobreviure a lamenaça del llop és gràcies alestranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació danomalia, dhorror a penes esmussat que batega en totel mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable.Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-sede lesperit daquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla afotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, per. unvincle que senfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) iAlcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. Lesperit i el registrelingüístic daquestes terres de frontera són ben vius en aquestllibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat maidescriure, ja sigui publicant articles a La Comarca dAlcanyís i aTemps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorollat o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007).Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de lany 2011, és la seva primera novelòla.
