catalană valenciană
La poesia de Ronsard és més viva que mai. La poesia de Ronsard és,sens dubte, una poesia culta, però va més enllà del culteranisme, pelcamí de la vida viscuda, del temps i de l'amor, els dos grans temesdels sonets que conté aquest llibre. La poesia n'ha parlat molt, del'amor i del temps, i de diverses maneres. Una de les més clàssiques i famoses és la que ens aconsella que visquem mentre puguem, que nodeixem escapar els dies, que collim les roses de la vida quan encaraés possible.Amiga, abraça'm, besa'm, estreny-me encara més,i mesclantels alès, m'escalfaràs la vida,fes-me petons a mils, t'ho prego, dolça amiga,incomptable ho vol tot, l'amor, i sense lleis.Besa'm, bocaboníssima, no perdis ni un minut,¿o esperes ser allà baix, amb llaviesblaimat,per besar (de Plutó ja la dona o l'amant),quan no tinguiscolor ni res semblant a tu?Ara que vius, que em xuclin els teus llavis de rosa:balbuceja, besant-me, amb la boca mig closa,mil paraulessense esma, als meus braços morint.Jo moriré en els teus, i quan tureviuràs,jo ressuscitaré, anem així allà baix,per curt que sigui eldia, és millor que la nit.
