catalană valenciană
En aquest segon volum de La terra prohibida, el corrector editorial iprofessor de franc?s Albert Cros, dem?crata i pacifista que va haverde fugir a França un cop caiguda la República, ha de lluitar contra la pulsió amorosa que sent cap a una alumna adolescent que li segueix el joc. I Jordi Orsil, un dels escriptors amb més ?xit del país, deploma compromesa i perillosa, est? escrivint, sense haver-lo viscutmai, una novel·la sobre l?exili, i es presenta davant de tothom com un pallasso histri?nic amb qui no es pot parlar seriosament ni cincminuts. De fons, un misteri: qui és Zero, el cap d?aquest nou moviment independentista que el r?gim pretén ofegar sense escrúpols?«A mi, Pedrolo, em va ajudar a sobreviure». Núria Cadenes«Una obra mestra. Estil Faulkner i contingut amb suc: ?xit segur. Nose la perdin!». David Castillo«Una de les tetralogies més agosarades de la literatura catalanacontempor?nia i la que explica més bé l?independentisme resistent dels anys cinquanta». Sebasti? BennasarManuel de Pedrolo (l?Aranyó, la Segarra, 1918 ? Barcelona, 1990) ésl?autor més significatiu i popular de la resist?ncia catalanistadurant els anys més foscos del segle XX. La seva m?xima ambició fousituar la literatura catalana al nivell dels corrents més actuals dela literatura mundial i fer guanyar lectors a una llengua plomada.L?any 1957 escrivia, sense cap esperança de veure-la publicada abansde la mort del dictador, La terra prohibida, un enorme retaulerealista i testimonial d?unes generacions derrotades durant la GuerraCivil que maldaven per sobreviure i salvar les restes del naufragi. La tetralogia es va editar entre el 1977 i el 1978, per? va acabarrestant com una obra mítica i quasi introbable. Pedrolo i la seva obra no van defugir mai cap aspecte inc?mode de les responsabilitatsindividuals i col·lectives del fet més determinant de la nostrahist?ria del segle XX.
