catalană valenciană
En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja lÆhan fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver dÆestar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina dÆescriure. El seu pare, lÆúnic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel.lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a lÆoficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida, escrit el 1896 en lÆèpoca de maduresa després de consagrar-se com a autor, és el reflex dÆuna de les seves preocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vital de la llibertat i la dificultat dÆassolir-la.
