catalană valenciană
Ara crec en la imperfeccióEntre s.lid, líquid i gasós, on sobreviu la fissura de l?estatlliure?Quin resisteix en sentit i const?ncia?Entre mal·leable i dur, on s?instal·la l?asfíxia?L?escultura a la taula: sencera, impertorbable, impassible. De metall, amb una aur?ola ferrosa.Jo davant d?ella: un riu al cos, anat.micament aqu?tica, .rgans compeixos.Vessava, per. no m?expandia. M?atabalava en la incomunicació, m?omplia d?aigua, no m?ofegava.Era la llei del contrap?s? L?inrevés de la correspond?ncia?Perdia l?esquelet i ja no sabia qu? era un os.Un pensament? El principi d?una estructura? Un pronom? Una torsió dela mat?ria?Diuen que la mat?ria gris, la que pensa, és greix.Si en mi existia una pretensió era la de ser dura, no la de durar.Dur de vers és una escultura de Xisco Perelló Manresa.Esquelet és un poemari meu.Premi Benet Ribas de Poesia, 2012LuciaPietrelli (It?lia, 1984). Escriu prosa i poesia en itali?, catal? icastell?. Ha publicat els poemaris Fúria, Violacions (Premi BernatVidal i Tom?s 2011) i Vertical. Ha participat en antologies de poemesi de contes als Pa?sos Catalans i a It?lia. Ha fet de rapsoda aCatalunya i a l?estranger. Es part del col·lectiu po?tic P?l Capell.Ha tradu?t poetes del catal? a l?itali? i de l?itali? al catal?.
