catalană valenciană
Xènia Dyakonova tradueix i aplega en aquesta antologia els poemes més coneguts i carac¬te¬rís-tics del poeta, escrits al llarg dels anys. La seva poesia combina una estructura formal aparent-ment rígida -rima i mètrica en tots els poemes, i estrofes gairebé sempre regulars de quatre versos- amb una diversitat i ductilitat extraordinàries del to que dóna vida i moviment a aquesta estructura; un to que tant pot ser juganer i col·loquial com greu i profund. Per. sempre, sigui quin sigui el tema o lÆatmosfera del poema, hi ha una manera dÆentonar, una mena de fraseig àgil i harmoniós que reconeixem de seguida com a kuixnerià. Els poemes dÆaquesta antologia traspuen malenconia enmig del record dÆuna bellesa encara possible. Hi ha el pas del temps i de les estacions de lÆany, i també el pas dÆun món antic, sempre contemplat a través de la mentalitat dÆun home modern, a un altre món més proper, de vegades amb referències culturalistes, per. sovint lligat a les emocions senzilles i les coses quotidianes que llueixen entre ombres, entre lÆardor dÆaquestes ombres, com les espatlles nues de lÆamor. Un món on es podria ser feliç, malgrat que aquest món sigui tot una ferida. Una veu que ens permet tocar lÆaltra banda de la Terra. El poeta té raó quan afirma: és tot el que tenim, i amb aix. basta.
