Aquest no és un recull de poemes esparsos, posteriorment engalzats, sinó un únic poema que ha anat creixent interiorment. Vaig començar a escriureÆl fa temps, per als meus fills, un dia en què lÆatzar em posava en risc i el magí se mÆenduia pel pedregar transcendent: hi haurà un després des dÆon poder acompanyar-los? Posteriorment, els el vaig anar completant, amb la vana intenció dÆinstruir-los i dÆaconsellar-los sobre les coses que he après o que he cregut, amb la seguretat que no els serviria de gaire, però amb el desig que els fes companyia i que, potser, en algun moment, vés a saber, els pogués ser dÆalguna ajuda. Acabarien per fer-sÆhi lloc unes quantes cavil·lacions sobre tot plegat: lÆunivers i nosaltres, la condició humana, el bé i el mal, lÆorigen i el destí....