germană
Quan Blanca Lleó, historiadora en retirada que ha deixat la tesidoctoral en un calaix, troba a Michele Fiorin, un vell pescador deL'Alguer, supervivent de tots els naufragis, ambdós tenen elpressentiment que una peça solta dels respectius trencaclosques podria a la fi encaixar. Plegats, mitjançant converses, pensaments, cartes,fotografies, vells articles de diari i confessions, descabdellaran lamem.ria de dos fets colpidors que els obsessionen: la defensa icaiguda de Castelló en mans dels nacionals l'any 1938 i l'?xode delsitalians ?tnics de Iugosl?via l'any 1947.En eixos dos episodis aparentment marginals de la hist.ria europea, iin?dits en la nostra literatura, Maria Folch veu la clau d'un delsdestins més significatius del segle XX: l'exili. I amb amorosa atenció al detall i compassió pels pr.fugs de qualsevol b?ndol, alhora queamb una administració precisa del suspens narratiu, ens fa c.mplicesdel coratge, patiment i lluita d'aquells que, com Fiorin, varenrecórrer els camins amargs de la di?spora. Després vénen els anysexplora, amb una passió inoblidable, el misteri de la identitat i dela mem.ria. La intu?ció que estem fets de molts pedaços desiguals,grans construccions col·lectives o viv?ncies mínimes i fugisseres,per. també de somnis abolits, renúncies i amputacions. Que som elproducte d'una resta, tant o més que d'una suma.
