catalană valenciană
Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, AleksandrV.lkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconegutsabans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per ami, formen part duna ficció sobre una ficció. Tot el que sesdevé enels seus relats acaba configurant la hist.ria dun territori i dunpaís que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podriaser susceptible désser pensada com una enorme fàbula, la hist.ria deRússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies duna magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globusà I com siaquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquestscontes descriuen un arc hist.ric que va des daquell principi delstemps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des dela recreació dalgunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia,lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en elno-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Sóncontes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixesexistencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitatsà
