Al vespre, quan el sol ja declina, les àvies marroquines reunien la família al seu voltant i començava l'espai de la màgia i la diversió. Elles, hàbils narradores, es desdoblaven per entretenir, meravellar i educar els nens i les nenes. Per. i si us diguéssim que molts d'aquests contes semblen catalans? I si hi afegíssim que estan a punt de perdre's a mesura que el país es modernitza? Elles, que han transmès un llegat valuosíssim, de supervivència d'una llengua, en el cas de l'amazic, necessiten que des dÆaquí els ajudem a mantenir-lo, mentre descobrim (i fem descobrir) que els contes no tenen fronteres i comparteixen arguments i valors.Amb aquesta finalitat us oferim aquest llibre, una eina pràctica per a docents i educadors en general que conté una quarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral, recollida a peu d'aula, o bé a partir de recopilacions escrites. Inclou un estudi introductori, comentaris i suggeriments pedag.gics després de cada conte, així com una classificació d'aquests per edat, valors, llargada, tipus, per tal que el professorat pugui escollir en cada moment el conte adequat.Montserrat Cendra, docent des de fa més de 25 anys, és fil.loga i rondallista especialitzada en contes del Magreb, i ha dedicat els darrers anys a acostar les dues ribes de la Mediterrània.
