catalană valenciană
Els contes complets de Pere Calders en una edició màgica il·lustradaper Ignasi Font. Amb aquesta edició que aplega en dos volums tots elscontes de Pere Calders, i fins i tot alguns inèdits o mai recollits en llibres, Rosa dels Vents acull de nou en el seu catàleg un delsautors capitals amb que Josep Janés va inaugurar aquest segelleditorial el 1936. Les il·lustracions d'Ignasi Font, d'una delicadesaextraordinària, enriqueixen aquesta bella edició que captivarà elslectors de Calders i farà descobrir un dels grans escriptors catalansa aquelles persones que encara no l'han llegit. Aquest volum, Contes(1936-1968), inclou els llibres El primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Aquí descansaNevares (1967), Demà, a les tres de la matinada (1959), els "Contesdiversos" inclosos a Tots els contes (1968), i diversos textosinèdits. El volum Contes (1978-1992) reuneix els llibres Invasiósubtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves ameves: 32 contes que acaben més o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992). Ressenyes:«L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un copmés.»Carles Capdevila, Ara «Pere Calders tenia una voluntatdesdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a lesseves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat escomplementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigorderivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels quecreuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, had'escriure obres divertides i amenes.»Agustí Pons, Avui «Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertesverdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altreescriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. Noel vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era unapersona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys,quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tanmal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegirsud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi haviares que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma del'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradatdescobrir-los de més petit, sí.»Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)
