catalană valenciană
Un home madur i benestant ha perdut la mem.ria. Sescapa de lhospital on està ingressat i, sense diners, ha de viure al ras. Aviatsadonarà que la llei del carrer és molt dura, de vida o mort. Lapersonalitat que es va configurant, retalls de fantasies i derealitats, és inquietant, i afloren en ell instints perversos. A lamateixa ciutat de València, un altre home: Bernadí Taverner. Més omenys de la mateixa edat, de família aristocràtica i digne successorde la nissaga, es troba en un moment delicat de la vida. La dona lhadeixat, un cosí fa plans per anar-sen a viure la gran vida aPortugal, la seva mare el veu com un fracassat, i ell, conservador idretà, sent que els seus valors trontollen. Encara enamorat de ladona, ara viu sol en un gran pis de València, dedicat als negocisfamiliars. Els dos personatges coincideixen a la porta de la catedral, lun amb la seva tibada mare a missa de deu, i laltre demanantalmoina.Així comença una estranya vinculació fruit de la necessitat dun i dela mala consciència de laltre.Carrer de pas, amb un estil plàstic, amb molta força i agilitat, enspresenta els seus protagonistes com un reflex duna part de lasocietat valenciana ùconservadora i depredadora alhoraù, de ladesmem.ria dels orígens i de la pèrdua didentitat.Octavi Monsonís (Borriana, 1949) és llicenciat per la Universitat deValència i ha fet de professor de valencià a lIES Lluís Vivesdaquesta ciutat. Ha traduït amb Joan Navarro Ossos de sípia,dEugenio Montale, que va merèixer el Premi Cavall Verd de traduccióde lany 1989.Amb la narració Rotterdam, provisionalment (inèdita) va guanyar elVIIè Premi Ifac de Narrativa Curta de Calp lany 2002. Aquell mateixany, amb el recull de narracions Solcs en laigua, publicat perleditorial Brosquil, va guanyar el Premi de Puçol de narrativa en laseva XVIIIena edició. El 2003, el llibre de narracions Els déusesparracats va ser premiat als XIens Premis Vila de Teulada deNarrativa Breu i va publicar-se a leditorial Bromera. Carrer de pasés la seva primera novelòla.
