catalană valenciană
L’origen del mite, les arrels de l’home La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l’èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l’autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d’un barri que poca gent trepitjava i d’on ell no va voler marxar mai—;més enllà d’això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l’obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l’autor, trenats per la lectura profunda de l’obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries. «Va representar la incorporació del xarnego a l’hora de jutjar aquelles zones on Barcelona i Catalunya perdien el nom. Candel és un escriptor extremadament singular, però també excel·lent, perquè la seva vida representa la reconstrucció de la Barcelona democràtica» —Manuel Vázquez Montalbán
