catalană valenciană
La mort és un fet dÆallò més natural que desespera, commou, afligeix, esglaia, sorprèn o, fins i tot, allibera els qui, de moment, tenen la sort de ser-ne testimonis, no pas protagonistes. El trànsit cap a lÆaltre barri ùuna millor vida, com diuen els optimistesù es repeteix en cada una de les dotze narracions que composen Cadàvers ben triats. DÆuna mort amb caràcter retroactiu fins a la de lÆingenu deixeble dÆun mestre que, convertit en agent de viatges, liÆn proposa un al més enllà perquè es cobreixi de glòria. En cada ocasió, però, i tal com ha de ser, al final sempre queden uns supervivents que podran continuar la història fins que els arribi lÆhora. Un cas més aviat singular és el que explica la mort de la memòria dÆun ordinador que hauria permès refer la vida i miracles de tota una generació literària. Tot i que pensem que a la seva edat ja sÆhi hauria de començar a capficar, lÆautor ha envernissat totes aquestes històries amb més humor que preocupació.
