catalană valenciană
¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, notenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ensl'estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo elsintranquils. Pertorbats, pertorbadors, m'agraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens ipausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ànimestranquil·les. O potser sí. Potser us desitjo ser lleugeramentpertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la puntad'impaciència, l'alteració necessària per reprendre el camí mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revelaa ella mateixa.Rellegint la seva pròpia existència, però també els evangelis i altres grans obres literàries, Marion Muller-Colard, ens invita, en aquestllibre bellíssim, a compartir la nostra condició d'intranquils.Acollir el neguit, el desassossec, la inquietud, és lluitar contra elconformisme i l'adormiment.
